diumenge, 27 de gener del 2008

Quin susto!

Ahir al matí, Manresa i els seus voltants estaven immersos en una boira profunda, que feia venir unes ganes increïbles de quedar-se a casa. Després de vèncer aquesta temptació i de desestimar la idea inicial d’anar a caminar a Montserrat, perquè segur que allà la boira trigava hores a aixecar-se (que il·lusos!), amb el Moi i l’Ari decidim anar cap a Sant Llorenç del Munt, en concret a fer la tan poc transcorreguda ruta Coll d’Estenalles-Montcau-Mola-Coll d’Estenalles.

La pujada al Montcau va ser ràpida i senzilleta (eh, Ari), però tot i això les vistes des d’allà van valdre la pena (llàstima de la zona cremada).

Pel que fa a la Mola, aquesta ja ens va fer suar una mica més, sobretot quan et trobes un guant al mig del camí... quin “susto”!



Tant el Moi com l’Ari es van espantar amb aquella mà que sortia del no res (fins i tot a la tornada...).




Un cop a dalt, la recompensa va ser un “aquarius” i un moment de descans al sol, després baixada i tornada cap a casa (amb una conducció més tranquil·la).

Tot i no haver anat a Montserrat, m’ho vaig passar molt bé, de fet el lloc va ser el menys important, el millor va ser la companyia, varem parlar i riure moltíssim, així que serà una estona que costarà d’oblidar...

Més tard, recollida dels trastos i cap a Girona i Besalú, a fer una visita als del curs.

2 comentaris:

ari dragonet ha dit...

Moi!

Com et mires el guant, eh? :)

Anònim ha dit...

Això de la conducció tranquil·la, Marta! Sort que parlant redueixes la velocitat...
I aquell guant semblava ben bé una mà de veritat, amb aquell color ocre... Això sí, el susto bo se'l va endur l'Ari, fins i tot de tornada! ;-)

Moi