Excursió a Margalef

És divendres a la nit, arribes a casa després d’un sopar, amb el cansament acumulat de tota la setmana i quan ja gairebé desisteixes d’anar el dia següent a Margalef (t’han dit que es triga tres hores a arribar-hi i això et fa molta mandra), reps un missatge al mòbil. La Laureta té ganes de sortir a passejar i no ha trobat companyia, i què has de fer? Doncs mirar bé el mapa, trucar-la i anar cap al sud, a un lloc on cap de les dues hi ha estat mai.

I això és el que vàrem fer dissabte, anar cap a una de les meques de l’escalada esportiva de Catalunya, a reunir-nos amb un petit comitè de les Estades (el Kletterer, el Jordi, la Cristina i la Marta).
Quan vam arribar (després de dues hores de viatge), ells ja feia una estona que escalaven (la taca vermella és el Kletterer).

Margalef és un indret molt guapo, amb les vies a peu de carretera i amb un paisatge realment bonic. El primer lloc on vam estar em va semblar molt adient per a començar i fer un primer contacte amb la roca. Hi havia vies assequibles, i les dues que vaig fer jo es pujaven molt bé (Cris, tenies raó!), sense haver de fer gaire força de braços, així que l’esquena em va fer poc mal.

Els altres van estar fent vies de més grau, on les entrades a vegades costaven una mica...

Més tard vam estar una estona en un altre sector on les vies ja tibaven més.

I poc després, tornada cap a Manresa, que s’hi havia de ser d’hora per a rebre els Reis.

Va ser una visita una mica fugaç, però em va encantar retrobar-me amb aquest grup de gent, compartir cordada amb ells i descobrir aquest lloc tan maco.

Espero amb candeletes la propera.