És una obra de teatre que narra uns fets reals ocorreguts a Catalunya a partir de l’any 2004 i protagonitzats per l’Èric Bertran. Aquest nen de catorze anys va enviar un correu electrònic a tres empreses (supermercats Dia, Mercadona i Leche Pascual) demanant que etiquetessin els seus productes en català. Si no feien cas de la seva petició, deia que l’Exèrcit del Fènix (extret de les aventures de Harry Potter) els bombardejaria a correus electrònics. La resposta li va arribar sis dies després, quan una nit de setembre trenta guàrdies civils vinguts expressament de Madrid van irrompre a casa seva acusant-lo de terrorisme (arran de la denúncia que li havia fet l’empresa Dia). L'obra recull, també, les amenaces de mort d'un grup feixista, les tensions familiars, els atacs d’angoixa i el rebuig de mestres i alumnes de l'institut, així com els al·lucinants interrogatoris de la fiscal i de la psicòloga de l’Audiència Nacional espanyola.Es tracta, en definitiva, d'una tragicomèdia amb altes dosis d'humor i d'ironia que aborda temes inèdits fins ara en la història del teatre català, com la normalització de la llengua, l'etiquetatge, els Països Catalans, el dret a l'autodeterminació i la independència. En ella es fa una sàtira corrosiva d’alguns dels símbols nacionals espanyols, com la Constitució, la Corona, la bandera, la "selección", el poder judicial, la Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional i la unitat d'Espanya.
Jo ja coneixia la història de l’Èric abans d’anar a veure l’obra de teatre, però tot i així, cada vegada que penso en el que va succeir, em continuo indignant, per l’acusació tan estúpida que li van fer, que demostra la gran eficàcia de la Llei Antiterrorista, per l’omissió que en van realitzar els mitjans de comunicació espanyols, ja que ningú en tot aquest procés va fer res per aturar l’aberració que s’estava cometent (fins i tot al contrari, tant les persones com els fets semblen sorgits d’una antologia del franquisme). I d’altra banda, sento admiració, per l’Èric i la seva família, que van lluitar fins que finalment el cas es va arxivar fa un any, i perquè actualment estan seguint tots els tràmits legals per poder dur l'Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justícia de les Nacions Unides sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor. Des d’aquí voldria encoratjar a totes aquelles persones que, d’alguna manera, estan lluitant per la nostra llengua i per aconseguir els drets que ens mereixem en el nostre país, la batalla no està perduda...
- Com a curiositat, el vespre que vaig anar a veure l’obra, la meva germana em va dir quin serà el nom del meu primer nebot: Èric. Quina il·lusió perquè al març neixi el petitó...-
En fi, avui m’han dit que ja puc tornar a començar la recuperació, ja puc tornar a anar a la piscina, fer bicicleta, una mica de peses,... i d’aquí uns dies per fi podré anar a treballar. El mal persistirà durant unes quantes setmanes més, però no s’hi pot fer res, m’hi he d’acostumar.
