
Sortosament, el retorn al món laboral ha estat parcial, de moment només vaig a la Fundació (no fos cas que ens estresséssim de cop).
Les coses sembla que no han canviat gaire per Riudarenes, a Ca l’Àngel hi ha la mateixa gent i fum de sempre, al despatx tot continua igual, les obres a la nacional segueixen originant cues...
L’esquena m’ha fet mal durant tota l’estona, però era un mal suportable (el calmant hi ha ajudat), així que la prova està superada!
P. D. Laureta, gràcies per enviar-me aquesta imatge.
2 comentaris:
Ei xiqueta!!!
Això és bona senyal! Retorn a la feina, retorn a la rutina diària, retorn a la monotonia,... i retorn al monte!!! :)
Ja veuràs, tot arriba!
Un petonet,
I tant, això de retorn al monte! Aquesta setmana passada ja vam fotre algun clau (de gel) a Campèlles, ens vam enxoriçar per la travessa dels frares a Montserrat i també vam provar la paret de Solius, eh! No està pas malament! Va dona, escriu alguna entrada més al blog...
Moi
Publica un comentari a l'entrada