dilluns, 22 d’octubre de 2007

Una cosa menys (o una cosa més)

Després de molts dubtes, maldecaps i patiments, el dijous finalment vaig fer la presentació per a obtenir el Diploma d’Estudis Avançats i vaig sobreviure.
Hi havia un membre del tribunal que volia posar una mica d’emoció a la tarda; només començar, va demanar que es limités el nombre de fotografies (tan sols perquè la Marta havia fet un parell de fotos amb flaix) i al finalitzar les presentacions no deixava que s’aplaudís, deia que en tot el dia no ho havia fet ningú (què es pensava, que portàvem tot el dia allà com ell i coneixíem els seus gustos?) i ho argumentava dient que en els congressos científics les ponències no s’aplaudeixen (ah no? Deu ser en els dels químics...). I després el senyor es va entestar amb que la feina que he fet en el treball és com la d’un notari, que simplement va allà, i apunta el que veu; i jo entre els nervis, el meu dopatge i la forta pressió de l’esquena no entenia ni a què es referia i no em vaig saber explicar. Per sort, la botànica del tribunal va sortir a la meva defensa i els seus arguments van ser més eloqüents que els meus.
En fi, malgrat tot, ja tinc un maldecap menys i un títol més.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Ja t'ho deia jo. Piano, piano, si va lontano... Ja queda menys... les arestes bruc t'estan esperant!!

Marta Doncel ha dit...

Oh, i tant! Espero que no es moguin d'allà, perquè en tinc unes ganes...

Anònim ha dit...

Aquest tio està sonat, sempre s'aplaudeix. Només en el cas d'exàmens, com és el DEA, no es fa just després de la presentació, ja que la prova no s'ha acaba fins que has respost les preguntes més o menys satisfactòriament. Però de totes mnaneres, al final s'aplaudeix. Com dius, una cosa menys en què pensar. Felicitats!

Moi

ari dragonet ha dit...

Mosseta!!!

Hagi anat com hagi anat, FELICITATS!!! ;)