dimecres, 3 d’octubre del 2007

Els dies van passant

Més ràpid, o més a poc a poc, uns dies acaben, d’altres comencen... I jo continuo amb el meu mal d’esquena. Ningú havia dit que una vèrtebra fracturada fos ràpida de curar, i jo ja ho puc ben assegurar! Primer quatre setmanes estirada fent travesses llit-sofà-lavabo, després dues setmanes més fent el mateix (afegint escapades a la cuina), però començant a anar a la piscina, i en la següent visita al metge ja em diuen directament, sis setmanes més!

Per sort, durant el meu període de convalescència he trobat entreteniments que m’ajuden a fer passar el temps (a part de menjar i dormir, és clar!). Primer va ser la redacció de la tesina, les nombroses visites d’amics i coneguts, la lectura de llibres ben variats (des de clàssics de Gabriel Garcia Márquez a novel·les fictícies en anglès ambientades a Zermatt), la televisió, aquest bloc, nedar... Ara, continuar nedant, la presentació oral per obtenir el DEA, petites feinetes, llegir, estudiar anglès... En fi, que entre naps i cols, tampoc es pot dir que estigui massa avorrida.

Però el més important de tot és que he aconseguit el meu propòsit inicial: aguantar dreta i asseguda en una cadira més de deu minuts sense que l’esquena em faci mal... sembla increïble! L’altre dia vaig anar a fer un cafè a un bar i pràcticament no vaig notar mal... gairebé em cau la llagrimeta de l’emoció! Llàstima que la repetició no va anar tan bé... pas a pas!
Una de les coses que estic descobrint recentment és que no tinc el cul acostumat a seure (és evident, després d’estar tants dies estirada...), a veure si els músculs del glutis es van acostumant a les noves postures, perquè ara només em faltava un altre mal!

En fi, volia aprofitar per donar les gràcies a tots els que m’esteu fent costat, ja sigui pel vostre assessorament, el vostre suport, els vostres ànims, la vostra ajuda en la vida diària, les estones que compartim... en aquests moments s’agraeix moltíssim.

I ja per acabar, el següent propòsit, fer tres àpats asseguda a taula i la sessió pertinent de piscina i que aquell dia al vespre l’esquena no em faci mal. A veure quan ho aconsegueixo!

4 comentaris:

Ctesifone ha dit...

Martona, què és això d'anar pels bars? Hauries de fer més repòs. Ja tindràs temps d'anar pels bars!

I això de "a veure si els músculs del glutis es van acostumant a les noves postures" no sona gaire bé, eh!

En fi, ànims i fes bondat, que val la pena pringar una mica més ara i assegurar la recuperació!

Montse ha dit...

Hola Marta!
Namasté t'ha descobert!!! jejejeje...
Espero que el mal d'esquena vagi minvant i que ben aviat poguem fer plegades alguna aventureta de muntanya, sense ensurts, és clar!!!
Milers d'ànims per que et recuperis!
P.D: t'importa si t'agrego al meu blog amb un linK? Respectaré la teva decisió, per descomptat.
Namasté

Marta Doncel ha dit...

Namasté, això espero! A veure si ben aviat podem coincidir en alguna muntanya...

Per cert, clar que no m'importa! Jo ja t'he agregat ;)

Fins aviat!

Anònim ha dit...

T'he pillat maskina!!! No m'havies dit que tenies aquest bolg tan ben parit.... aishhhh... que t'hauré d'estirar de les orelles!!
Bueno, prou de plorar ja i ja estan penjant fotos akí tibant de regleta (és conya).
Apa, guapi!! Ci vediamo presto in the vertical con la maassimaaa vivrazzionneeeee.
Ah, que ho sapigueu tots, la Marta és una tia de puta mare. Prost!!!!