divendres, 23 de novembre de 2007

Els dies segueixen passant

Ja està bé que passin... però per a mi continuen pràcticament igual.

Després de gairebé tres mesos i mig des de la caiguda, el resultat de la ressonància mostra petites fractures enfonsament anterior en fase crònica dels cossos vertebrals T8 i T9. No condicionen alteració significativa de la cifosi dorsal fisiològica ni s’acompanyen de compromís d’estructures neurològiques.
El que més m’ha cridat l’atenció del diagnòstic del radiòleg és “en fase crònica” (de llarga durada, buf!) i “dels cossos vertebrals T8 i T9” (ostres, han hagut de passar més de tres mesos i pagar una ressonància per descobrir que no tenia una vèrtebra trencada, sinó dues...).

En fi, avui m’han dit que ja puc tornar a començar la recuperació, ja puc tornar a anar a la piscina, fer bicicleta, una mica de peses,... i d’aquí uns dies per fi podré anar a treballar. El mal persistirà durant unes quantes setmanes més, però no s’hi pot fer res, m’hi he d’acostumar.

Bé, ja queda menys, ja començo a veure la llum al fons del túnel...

4 comentaris:

Ctesifone ha dit...

Dona, "ni s’acompanyen de compromís d’estructures neurològiques" també anima molt! Almenys no tindràs cap hèrnia ni hauràs d'anar amb cadira de rodes. Ara, toma toma canya i ja està!

Unknown ha dit...

Ei maskina, que això ja està!! Iuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!

Que anirem a fer una aresta brucs en hivernal!

ari dragonet ha dit...

Encara que no ho sembli, el diagnòstic és molt positiu. Vinga, continua amb aquesta SANTA PACIÈNCIA i pensa que els dies passen força ràpid... en un tres i no res, tornaràs a estar penjada a les verticalitats!

Una abraçada amb un xic d'empenta! :)

Montse ha dit...

Marta, me n'alegro que la teva recuperació vagi avançant i records a les nenes que jo conec...
petonets i mils d'ànims!