S’alça el teló i a sobre de l’escenari es veu un despatx d'oficina on hi ha un gos a sobre d’una cadira, sonant una música d’acordió... quin és el títol de l’obra?
“Les étourdis són una colla d’eixelebrats que tenen el cap ple d’amors i de penes, d’incerteses i de somnis, de miracles incomplerts, de pardals. Són inquiets perquè el cos se’ls escapa, com si haguessin caigut dels núvols. Sovint s’equivoquen d’adreça, de destinació, van en sentit contrari al món. Allò que cerquen no es troba i aleshores canten o ballen per error. Busquen en la tecnologia moderna la solució a la seva manca de destresa. Són una elit d’éssers imperfectes que s’emboliquen i ho confonen tot, de vegades amb aplicació, quan es tracta de feina, i fins i tot amb plaer”. Aquesta és la descripció que en fan els del Temporada Alta i no s’equivoquen. N’hi ha que els assimilen al Tricicle en versió francesa i, deixant de banda les comparacions, realment és una obra per passar una bona estona, amb les rialles assegurades.
D’un gènere completament diferent és A la Toscana. L’última creació de Sergi Belbel oscil·la entre la comèdia més àcida i el drama i es mou entre la realitat i el malson terrible i obsessiu que té un dels protagonistes. Cal estar atent tota l’estona, per no perdre cap detall, i finalment, quan reflexiones sobre l’obra, t’adones que recrea perfectament els sentiments, les pors, les esperances,... que ens generen les relacions humanes. Tot i fer poc de l’estrena, aquesta obra del TNC compta amb un repertori de quatre actors que fan una brillant actuació.
